Blog | Esports El Cim | Montaña en estado puro!

Publicat agost 11th, 2026 per El Cim & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Descobrint la Vall d’Estós de de les altures. Una de les valls amb més potencial de Benasque.

*Reportatge complet en breu

Dades activitat

Punt de sortida i arribada: Aparcament de la Vall d’Estós.
Altura màxima i mínima: 3128m (Pic de Gourgs Blancs) i 1295m (aparcament Estós).
Desnivell positiu: 2300m.
Distància: 30km.
Durada: 10 hores.
Punts destacats: Vall d’Estós, refugi d’Estós, vall de Gías, Ibon de Gías, Puerto d’Oo, Jean Arlaud, Gorgs Blancs, Torre Armengou, Clarabides, Pico Gías.
Dificultat: Alta. III+ és el grau màxim que podem trobar a la cresta. En una jornada resulta una activitat llarga i d’aventura, ja que fins a peu de cresta tenim 1700m+ aproximadament. No obstant, pujar i baixar al refugi d’Estós amb bicicleta ens permet 18km i 600m+/- rodats que s’agraeixen molt, sobretot de baixada. Sempre hi ha l’opció de dormir al refugi d’Estós o fer nit a l’Ibon de Gías.
Material: botes de muntanya, motxilla 30 litres, cantimplora, impermeable, polar, jaqueta de plomes, farmaciola, gps, c asc, bicicleta.
Track activitat:
Cartografia: Alpina Posets Perdiguero.

Arranquem del pàrking d’Estós amb les bicicletes i les motxilles carregades. Amb 1:35h i després de 8km i 600m+ arribem al refugi d’Estós. Lliguem les bicicletes i enfilem el sender de darrera el refugi que puja directe cap a l’Ibon de Gías. Un lloc preciós per gaudir de la pau i la bellesa dels Pirineus. Des d’aquí ja visualitzel el Puerto d’Oo just al davant, amb la cresta del Jean Arlaud i el Gourgs Blancs. A l’esquerra s’eleva una gran formació rocosa d’un color rogenc on hi trobem els Clarabides i els Gías. Rodegem l’ibon per la dreta i seguim fites fins a superar la gran zona de pedres que ens acosta al coll després d’una petita grimpada.

Aquí comença la festa. Just quan toca la part més tècnica, un cel amenaçador deixa anar les primeres gotes. Confiem que el vent insistent i una previsió força bona fins a la tarda ens arreglaran el panorama.

Des de l’Ibon de Gías, un lloc de postal, tota l’activitat que ens esperava. Des del Jean Arlaud fins al Gías.

La grimpada fins del Pic Jean Arlaud comença amb unes vires d’herbaamb tendència a la dreta que ja intuïm des del coll i es fan evidents quan ens acostem a la paret. Després d’uns metres agafem una part més vertical de diedres (III-III+ depenent per on ens fiquem) que ens deixa a una zona més oberta i tombada. Aquí, la tendència és molt a l’esquerra seguint les fites per esquivar la verticalitat. Ràpidament s’enfilen cap amunt fins a coronar els 3065m del Jean Arlaud. Vistes precioses de la Vall d’Oo, de la cresta de Seil de la Baquo, el Perdiguero i tota la cresta de Crabioules fins a Lezat. El descens pel vessant oposat és sempre seguint el fil de la cresta i desgrimpant pels llocs més evidents i fiables fins a una petita bretxa. La creuem i enfilem cresta amunt. Va pujant sortejant trams més grimpadors amb altres de caminar fins a coronar els 3129m del Gourgs Blancs.

La Torre d’Armengou (3123m) sembla a tocar, però per arribar-hi cal treballar-s’ho. Baixem uns metres pel fil de l’aresta i quan el més evident és desgrimpar per l’esquerra (si perdem altura arribem a una instal·lació per un ràpel de 10 metres), voregem unes grans lloses per la vessant francesa per desgrimpar en direcció al ibon de Gías i perdre gairebé trenta metres verticals (des de dalt veiem les fites). Seguim unes repises i vires fins encarar la pujada a la Torre per la vessant sud. Des d’aquí desgrimpem i perdem altura per terreny més simple fins a la Punta Lourde Rocheblave (3105m) i acabem baixant al Puerto de Gías (si es va motivat es poden fer els pics Camboué i Saint Saud abans de baixar al puerto).

Des del Jean Arlaud mirant el Perdiguero

Superada la part més exigent i aèria de la ruta seguim el sender que amb menys de cent mestres ens permet coronar el Clarabide Oriental (3004m) i posteriorment el Clarabide (3006m). Ens escapem cent metres de la ruta seguin l’espatlla oest que esdevé un mirador cinc estrelles de la cara nord del Posets.

Panoràmica de l’activitat en altura, començant perl Puerto d’Oo i acabant a la Brecha de Gías.

Desfem els cent metres per baixar a la Brecha de Gías i acte seguit enfilar-nos al Pico Gías (3002m) i seguir la cresta que ens permet fer el seu germà inferior. Amb una bona collita de cims a les espatlles desfem l’inferior i travessem una canal per connectar amb l’evident baixada tarterosa fins a l’Ibon de Gías,.

Mirador privilegiat amb vistes de la nord del Posets.

Un cop a l’ibon una remullada no és mala opció si el temps va de cara. Nosaltres ja havíem jugat a la ruleta a l’inici de la cresta i decidim desfer el camí de pujada ràpid per esquivar la tempesta de tardes que estava assegurada. Un cop al refugi d’Estós, recarregada de piles, bicis sota el cul i desfem el preciós sender fins al pàrquing amb mitja hora. Una activitat imprescindible per a tot Pirineista que li vagin les crestes en entorns *****.

Sortint del refugi d’Estós després de recuperar les bicis.

Publicat octubre 13th, 2025 per El Cim & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Una integral de gama extra pujant pel collado del Cilindro i tornant pel collado d’Añisclo

Dades d’interès

Punt de sortida i arribada: pàrquing de Pineta.
Distància total: 36 km aproximadament.
Desnivell positiu: 3262m.
Altura màxima i mínima: 3348m (Pico Monte Perdido) i 1238m (pàrking de Pineta).
Durada: 9:50 hores.
Dificultat: Mitja-alta. A més de l’exigència física i mental que suposa l’alta muntanya al Pirineu, el fet de realitzar l’activitat en una sola jornada demana una gran preparació. A nivell tècnic, destaca la pujada al coll del Cilindro per la grimpada, la grimpada i desgrimpada al Cilindro (recomenable montar el ràpel de 20m al baixar), la grimpada des de l’Ibon Arrabalo fins al pico Añisclo i el tram equipat del GR que passa per la Faja de las Solas.
Llocs destacats: valle de Pineta, cara nord del Mont Perdut, balcó de Pineta, refugi de Tuca Roya, Ibón Helado, cascada de Marboré, Ibón de Marboré, El Dedo, glaciar del Monte Perdido, Cilindro, les Escaleretas, ibon Arreblo, glaciar Arreblo.
Material: botes de muntanya, casc, motxilla 20-30 litres, cantimplora, gps, farmaciola, gorra, guants, polar, jaqueta de plomes, malla llarga, …
Cartografia: Alpina Ordesa y Monte Perdido.
Track activitat: Alta ruta Monte Perdido des de Pineta

Arranquem des del pàrking de la Pradera de Pineta, creuant el pont i afrontant el preciós bosc de faigs, pins, bedolls, roures, moixeres i boixos fins al final de la Vall de Pineta, encarats sempre a l’imponent circ de Pineta. Just quan el bosc s’obre tenim el darrer punt d’aigua fiable, la fuente del Abrevadero. Deixem a l’esquerra la cascada del Cinca per remontar els gairebé mil metres del circ que ens deixaran a l’idíl·lic Balcó de Pineta, el gran mirador de la cara nord del Mont Perdut i el seu glaciar.

La cara Nord del Perdut sempre és una oda a la bellesa de l’alta muntanya.

Remuntada final pel glaciar fins al collado del Cilindro, amb el propi Cilindro al fons.

Balcon de Pineta i Lago de Marboré des del collado del Cilindro.

Creuem gran par del Balcó de Pineta fins a l’altura del Ibon de Marboré, on ens comencem a desviar cap a l’esquerra, buscant l’esperó sorrenc característic de la base de la cara nord del Pedut. Creuem el riu i enfilem esperó amunt per connectar amb la clàssica grimpada de les xemeneies, que ens deixa al replà del glaciar. Aquí girem a la dreta, primer sobre neu/gel i posteriorment per tartera fins a coronar el collado del Cilindro. Desfem el sender per la vessant oposada, directes a l’ibon Helado i a la part baixa iniciem la pujada directe per una canal ample i tarterosa fins a la paret final del Cilindro.

Des del Cilindro, amb el Mont Perdut i la clàssica escupidera al fons.

Grimpem els 20/30 metres de calcari compacte (recomenable encordar-se si no es té un grau ben assolit de III-IV) per encarar la darrera rampa fins al cim del Cilindro (3325m). Amb un dia tèrbol fem un mouse ràpid i desfem la pujada (en el pas de la grimpada, podem fer ràpel de 20/30 metres o buscar una variant amb fites just a la dreta). Amb pocs minuts ens plantem al Ibon Helado carregats de motivació per enfilar l’escupidera i amb menys de mitja hora coronar el Monte Perdido (3349m).

Un cel canviant, a estones ens regala vistes excepcionals i d’altres ens fa perdre el nord per complet.

Des del cim tenim la opció fàcil i directe que seria baixar al cuello del Monte Perdido seguint l’aresta E, la oposada a la que hem pujat, o allargar l’activitat ampliant la volta per la baixada direcció SO-S pels ressalts de les escaleretes. És un descens foça vertical on destaquen dues desgrimpades de III on cal parar molta atenció. Seguint les fites intuim els punts de pas, però cal mirar-s’ho 2 i 3 vegades per escollir bé la millor opció. Arribats al coll, aprofitem per remuntar la Punta de la Escalereta (3021m), amb mol bones vistes al refugi de Goriz per un costat i al gran mur sud-oest del Macizo de las Tres Sorores.

Línia de baixada del Perdut pels dos ressalts de les escaleretes.

Desfem fins al coll i seguim baixant cap a l’Ibon Arrablo, estones amb fites i d’altres tirant de mapa, brúixola, altímetre i intuïció. Una zona realment remota a la cara E del Perdut. Inicialment remuntem fins al glaciar Arrablo per sobre l’ibon, però ràpidament girem a la dreta per buscar la única debilitat del gran mur que connecta el Perdut amb l’Añislo. Una pujada molt trencada i perdedora sense cap marca a l’inici. Alguna fita a la part intermitja en reconforta dins del núvol. Treiem el cap a dalt i les vistes i l’ambient son pura màgia.

L’estètic i perdut ibon d’Arrablo, amb les restes del glaciar, a la cara NE del Mont Perdut.

Pujada per la cara sud del Pico Añisclo, la silueta de l’ibon Arreblo acoloreix un dia fosc.

Aprofitem per coronar la Punta dera Cuniestra (3235m), just abans del cuello del Monte Perdido (la volta ha estat considerable) i posteriorment el Pico Añisclo (3257m) per una preciosa aresta, amb el núvol enganxat a la cara sud i la serenitat instal·lada a la cara nord.

Aresta somital que connecta la Punta dera Cuniestra amb el Pico Añisclo o Soum de Ramond.

Coronant el Pico Añisclo, amb la vall de Pineta al fons.

Desfem uns metres des del Pico Añisclo fins al fals coll que separa els dos cims i que ens permet baixar direcció nord per enllaçar amb el Baurdimont SE (3023m), sempre a vista i molt directe des del coll. Amb la vall de Pineta els peus, seguim cap al sud per empalmar el darrer tresmil, la Punta las Solas (3021m).

El Pico Añisco divisant la nuvositat a la cara sud i el dia seré a la nord.

Des de la Punta las Solas podem buscar la baixada directe cap a la Punta Valle o allargar la volta fins al final de l’aresta, sobre els Mallos de Lacai i el fantàstic Cañon de Añisclo. En el punt que ens creuem amb el GR11, girem a l’esquerra i a través de las Fajas de las Solas connectem amb el Pico de Valle. Un terreny solitari i salvatge, que ens permet superar la barrera rocosa per un sender realment espectacular. Trobem una petita canal amb unes cadenes i posteriorment un descens per unes lloses de calcari pulit equipades amb cables per agafar-se/anclar-se, especialment si el terreny està moll. Un manantial a mitja paret és el millor regal a l’exigència del recorregut i a la d’hidratació. Ràpidament sortim a la carena, a l’altura del Collado de los Maquis i ens enfilem a la Punta del Valle (2501m) i baixem al Collado d’Añisclo (2453m).

La faja de las Solas, un mirador privilegiat al final del Cañon de Añisclo.

Des del collado d’Añisclo, gaudim d’una imatge de postal amb les darreres llums a sobre el cañon. Nosaltres ens tirem en la direcció oposada cap a la vall de Pineta, visible en tot moment. Una baixada de 1200 metres molt directe però que es fa eterna. La bellesa del paisatge és la recompensa a un veritable trencacames.

Últimes llums donant vida al Cañon d’Añisclo, una de les joies d’Ordesa.

Des del Collado d’Añisclo, descens directe a Pineta amb vistes als Plans de la Larri.

Un cop a baix (1200m), retrobem el sender de la Vall de Pineta i girem a l’esquerra per recórrer els 2.5km fins al parador. Una ruta magnífica pels paratges únics del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido.

Efervescència i vitalitat a les valls d’Ordesa. La tardor deixant una estampa pinturesca.

Publicat setembre 15th, 2025 per El Cim & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Circular al Pirineu central entre paratges variats de gran interès paisatgístic.

Punt de sortida i arribada: pàrking de Llanos del Hospital.
Temps: 8-9hores amb BTT. Caminant és ideal repartir en dues jornades dormint amb tenda a la meitat o pernoctant al preciós refugi de Venasque o a la Hospice de France per repartir els quilòmetres i el desnivell de l’activitat.
Distància: 37km des de Llanos del Hospital (aproximadament).
Altura màxima i mínima: 2736m (Pic Salvaguardia o Tuca Cabellut) i 1700m (pàrking de Llanos del Hospital).
Desnivell positiu: 2.300m (coronant el Salvaguardia), 2.000m (sense coronar el Salvaguardia).
Punts d’interès: Mirador de l’Aneto i les Maladetes, Puerto o Portillon de Benasque, Salvaguardia, Refuge de Venasque, Lacs Boums du Port, Hospice de France, Còth deth Poilanèr, Tuc dera Monjoia (2074m), Tuc dera Escaleta (2668m), Puerto de la Picada (2478m), Peña Blanca (2305m).
Material: mochila, calzado de aproximación, botiquín, casco, cantimplora, gafas de sol, bastones,.
Punts d’aigua: trobem una font a l’exterior de l’Hospice de France.
Cartografia: mapa Alpina Aneto Maladeta.
Track activitat: Circular Portillon de Benasque per les dues vessants

Des del pàrking de Llanos del Hospital prenem la pista asfaltada que puja a la Besurta. Just abans de la última corba de dretes, a l’esquerra comença el sender que ens porta al Puerto / Portillon de Benasque, a través d’unes esses molt còmodes i d’un terreny en perfectes condicions. A la meitat de l’ascens, tenim un mapa panoràmic amb l’espectacular i privilegiada vista de tot el massís de l’Aneto i les Maladetes. Només per aquesta vista ja val la pena enfilar-se. Quan ja visualitzem el coll, el sender s’aplana i superem un petit ibon fins a trobar les últimes corbes força verticals que ens deixen a l’espectacular Portillón de Benasque. Una Bretxa perfecta que ens aporta dues vistes totalment diferents si mirem a un costat o l’altre. Des d’aquí tenim l’opció de deixar la motxilla i pujar el Salvaguardia (300m+) sense pes o de fer un mini break i ja saltar cap a la vessant francesa per unes primeres corbes molt vertical i trencades que ràpidament es converteixen en amples i amables direcció al idíl·lic Regufe de Venasque i els preciosos Lacs Boums du Port.

Camí del Port de Benasque, vista panoràmica de l’Aneto i les Maladetes amb els seus respectius glaciars.

El balcó d’abans del Portillon és una glopada d’aire abans d’afrontar la rampa final.

Petit descans amb l’ullal del Salvaguardia treient al cap i la bretxa del Portillon de Benasque a la dreta.

Vistes dels Lacs Boums du Port i el Refuge de Venasque des de dalt el Salvaguardia.

Tram idílic a la part baixa del Portillon fins a connectar amb el Refuge de Venasque.

Deixem el refuge a l’esquerra i iniciem la baixada més llarga i mantinguda de tota la ruta fins a l’Hospice de France. Unes zetes perfectes en un terreny còmode i de bon fer que semblen no tenir fi. El pla de baix és visible en tot moment. Un cop a l’hostal, un recovery obligat en un entorn acollidor amb unes vistes perfectes del descens que acabem d’afrontar.

Remuntant al Còth deth Poilanèr, parada obligada amb tota la vall de baixada des del Portillon i el Salvaguardia fins a l’Hospice de France.

Sense massa temps per perdre, ens enfilem a les bicicletes per perdre 70metres per la pista asfaltada i aviat desviar-nos a la dreta per una pista de terra i grava que dins un bosc frondós de pins i avets ens permet guanyar altura direcció al coll. A mitja pujada, quan el bosc s’obre i les vistes prenen protagonisme, la baixada des del Portillon de Benasque es mostra en tota la seva totalitat, especialment des del Refuge fins baix. Deixem enrere un parell de barraques de pastor, bestiar salvatge i grans extensions de pastura fins a coronar el gran Còth deth Poilanèr que ens obre les portes de la Val d’Aran, a l’altura de la Val dera Artiga de Lin als nostres peus. Des d’aquí ens faltarà un llarg retorn de 6km i 600m+ fins al Port de la Picada. Pel camí coronarem el Tuc derea Monjoia. El sender és molt bo en tot moment i més de la meitat és ciclable. La resta tocarà empènyer la bicicleta.

Deixant enrere el Còth deth Poilanèr i el Tuc dera Entecada direcció al Tuc dera Monjoia.

Tram molt ciclable i fotogènic abans d’afrontar la pujada al Tuc dera Monjoia.

Metres finals ja amb vistes al Tuc dera Monjoia.

La Val de l’Artiga de Lin, amb la Forcanada al fons és un dels regals panoràmics de la ruta.

Darrera pujada des del Paso dera Escaleta fins al Puerto dera Picada. Al fons la Val de l’Aretiga de Lin.

Un cop al Port de la Picada, ja visualitzem llanos de l’Hospital al fons i la primera pujada del dia als nostres peus. Tenim dues opcions: baixar pel sender de l’esquerra i optar per un descens molt còmode i agraït que connecta amb l’inici del recorregut del matí, o seguir el sender de la dreta que creua la pujada del Portillon de Benasque i remonta 50metres per trobar una baixada espectacular per la Peña Blanca, als peus del Salvaguardia, fins a l’hotel de l’Hospital de Benasque. És una mica més dreta, però ciclable en la major part del recorregut i amb l’afegit que ens porta directa al cotxe i ens permet tancar una circular *****.

L’inici per un sender molt ciclable i variat és mel! Al fons Llanos del Hospital i la Vall de Literola.

Tram intermig, amb la Peña Blanca fent honor al seu nom.

Recorregut molt recomenable tant a peu com en bicicleta (els descensos son tècnics però no extrems. T’han d’agradar les corbes tancades i les baixades trencades de pedra).

Publicat agost 20th, 2025 per El Cim & arxivat en Alps i resta del món, General.

*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

Vol: Barcelona-Lima (escala a Bogotà, Colombia).
Transport: taxi des de l’aeroports fins a l’estació de bus de Plaza Norte de Lima. Bus nocturn fins a Huaraz, 8:30 h aproximadament.
Allotjament: 8 nits a casa Zarela, 1 nit al refugio Ishinca i 7 nits de tenda de campanya (1 al Vallunaraju, 4 a l’Alpamayo, 1 al Pisco i 1 al Tocllaraju).
Desnivell positiu aproximat: .
Distància total: .
Durada: 15 dies.
Zones d’activitat: Cordillera Blanca: trekking circular …, Trekking Laguna , Nevado Vallunaraju (5686m), Nevado Alpamayo (5947m), nevado Pisco (5760m) i nevado Tocllaraju (6034m). Cordillera Huayhuash: trekking al camp base del nevado Puscanturpa (5500m).
Àrees d’interès: Cajón de Huaylas, Lagunas Churup i Churupita, Paso del Zorro, Refugio Perú a 4765, vall d’Ishinca i Refugio d’Ishinca a 4350m,
Material: 2 petates, motxilla 58 litres, 2 motxilles d’atac de 38 litres, tenda de campanya de 2 places, sac de dormir , màr fega, guants prims, guants gruixuts, ulleres de sol, màscara, carregador solar, rellotge GPS, dron, càmera reflex, fogo net, 10 sobres de liofi litzats, casc, grampons, piolets, bastons, arnés, 2 cordes de 60 metres, pala, arva i sonda, reverso, politja autoblocant, cargols de gel, bagues i cordinos. Roba: jaqueta de plomes gruixuda, pantaló impermeable, jaqueta impermeable, 4 samarretes tèrmiques, 3 malles tèrmiques, 5 parell de mitjons,
Cartografia i llibres d’interès: Cordillera Blanca. Escaladas (Antonio G. Bohórquez) i Perú. 15 trekkings y 45 ascensiones (Editorial Desnivel).

Després d’un primer dia de dos vols amb escala a Bogotà, arribem a la capital de Perú Lima, cap al vespre. Amb el taxi gestionat des de casa i el bus reservat, només ens queda encaixar el timmings perquè tot cuadri. Arribem a Lima cap al vespre i els dos germans peruans (un encant de persones) ja ens venen a rebre a l’aeroport per portar-nos a l’estació de bus de Plaza Norte. Teníem el taxi emparaulat perquè la Zarela ens els va recomanar com a gent de confiança i per no perdre temps i evitar que s’escapés el bus si anàvem justos. Fem el check in del bus a l’estació (ja teníem els bitllets comprats per evitar quedar-nos sense i assegurar seient/semi-llit). Uns 25€ per un trajecte molt plàcid que ens permet arribar a Huaraz amb les primeres llums i força descansats. Des de l’estació de busos de Huaraz, la Zarela ens té apunt un taxi per anar al hostel.

La primera impressió és d’un entorn rural molt atapeït i força caòtic sense arribar als extrems d’Àsia. Ràpidament ens acomodem i sortim amb ganes d’explorar el centre i conèixer una cultura totalment desconeguda. Gent educada i respectuosa, però que sense STOPs ni semàfors, funcionen per Fair Play i cops de botzina. S’estressen poc i curiosament no es veuen pràcticament accidents ni malentesos.

Huaraz pertany a la Regió d’Ancash y està situat al Cajón de Huaylas, a una altura de 3050m i té una una població estimada de 145.000 habitants. Al costat obac i trobem la Cordillera Blanca i al costat solei la Cordillera Negra, d’aquí el nom de Cajón. Els idiomes més comuns son l’espanyol i sobretot el quítxua, amb un origen que es remunta als pobles indígenes del Perú fa milers d’anys (gentilici: quítxues) i que segueix essent present en una de les cultures més integrades del país, especialment en les zones rurals.

Ens imaginàvem una ciutat “petita” i compacte, poc espaiada per la seva orografia enmig de les muntanyes de la Cordillera Blanca. I si no fos per la sensació d’ofec que tens quan fas un esforç per sobre dels 3000m sense estar aclimatat, podríem ser al Plà de Bages en plena primavera.

Trekking a les Lagunas Churup (4450m) i Churupita (4550m)

· Distància total, desnivell i horaris: 8km, 800m+ i 4-5h. Ruta ideal per aclimatar i agafar sensacions en altura.

Agafem el colectivo des de la ciutat de Huaraz que ens deixa a 3850m (Pitec), on comença el trekking.

Una pujada suau i seguint un sender sense pèrdua ens porta a la Laguna Churup. Un entornbenic però força massificat. Molt recomenable rodejar la laguna per l’esquerra i seguir pel sender que remonta cent metres més amunt fins a la Laguna Churupita. Amb mitja hora està fet i aquí ja no i aquí si que trobarem calma i soletat.

Volta circular a la Laguna Ahuac, el Paso del Zorro (4538m), Laguna Mullaca i Laguna Radian.

· Distància total, desnivell i horaris:

Sens dubte una de les voltes més solitàries, estètiques i salvatges que es poden fer per aclimatar.

Agafem un colectivo des de Huaraz que ens deixa a Wilkawain, on comencem el trekking.

El camí no té pèrdua, puja en línia recta i va agafant altura tot passant per un primer refugi en ruïnes fins arriba a la Laguna Ahuac, un lloc preciós amb unes grans vistes.

Ascens al Nevado Vallunaraju (5686m)

· Distància total, desnivell i horaris:

Agafem un taxi (recomanable) o colectivo des de Huaraz que ens pugi cap al Refugio Llaca (4433m). Tenim la opció de pujar des del refugi (pujada més amable) o sortir des la mateixa pista forestal uns dos-cents metres abans del refugi, per un sender que puja més directe. Nosaltres optem per la pujada directe per superar els sis-cents metres de desnivell fins al Camp Base on muntem la tenda. La zona és còmoda, protegida del vent i amb diferents replans que ens faciliten la feina. Si tens sort també i raja una mica d’aigua allà mateix (cal buscar bé). Hi ha la opció de remuntar cent metres més i plantar la tenda a l’inici del glaciar, però és molt exposat al vent, la pedra és més irregular i el descans menys plaent.

Ascens al Nevado Alpamayo (5947m)

· Distància, desnivell i horaris: .

Punt de sortida: poble de Cashapampa, on ens deixa el cotxe i on podem contractar el servei de burros/cavalls amb el seu arriero. Una primera pujada força exigent per un sender de terra descomposta ens deixa a la gran vall principal, la Quebrada Santa Cruz. Inacabable i amb un ascens molt progressiu, deixa enrere la vegetació per entrar en una zona força àrida amb grans parets rocoses i salts d’aigua a banda i banda. Travessem la laguna Jatunocha per la seva dreta i seguim guanyant altura fins a trobar el cartell de la zona d’acampada Jatunquisuar (4175m) i el que ens indica la Quebrada Arhuaycocha/Nevado Alpamayo cap a l’esquerra. Ens espera una remuntada final força exigent per rematar la llarga jornada fins arribar al Camp Base del nevado Alpamayo.

Ascens al Nevado Pisco (5760m)

· Distància, desnivell i horaris: .

Ascens al Nevado Tocllaraju (6034m)

· Distància, desnivell i horaris: .

Des de Huaraz, agafarem un colectivo o taxi fins al poble de Pashpa, on trobem el sender d’accés a la llarga vall Quebrada Ishinca, que culmina amb el propi Refugio Ishinca (4350m).

Publicat setembre 23rd, 2024 per El Cim & arxivat en Alps i resta del món.

Descobrint una de les zones més belles des de les alçades.

*Reportatge complet en breu

Informació d’interès

Durada: del 11 al 23 de setembre.
Ruta amb furgoneta amb dues nits de càmping a Canazei i Cortina d’Ampezo.
Zones destacades: Lago di Garda, Arco, Carezza, Campitello di Fassa, Bajolet Towers, Catinaccio, Canazei, Gupo Sella, Paso Pordoi, Sas Becce, Sas Pordoi, Castell d’Andraz, Paso Falsarego, Torre de Falsarego, 5 Torri, Tofana, Mount Averau, Mount Nuvolau, Misurini, Cortina d’Ampezo, Paso Giau, Alleghe, Monte Civetta, Lago del Mis.
Escalades: Sas Becce per l’aresta oest (IV+, 200m), Torre Grade di Falzarego via Dibona (V+, 300m), via del Guide a les 5 Torri (V+, 150m), via Dulfer a l’agulla Gulia de Amicis (6A/V+,A0. 80m), via normal a la Cima Grande di Lavaredo (VI+, 700m).
Valls: Val di Fassa, Val Duron, Val Contrin, Val Cadine,
Material utilitzat:
Cartografia utilitzada: Kompass Mapa Dolomiti.

Via Dulfer a l’agulla Gulia de Amicis (6A/V+,A0. 80m), sobre el poble de Misurini

Via normal a la Cima Grande di Lavaredo

Publicat agost 11th, 2024 per El Cim & arxivat en Senderisme i ascensions.

Escalada alpina per sobre 3000 metres en un entorn incomparable.

*Reportatge complet en breu

Punt de sortida i arribada: pàrking de Pineta.
Temps: 14hores. Ideal repartir en dues jornades dormint al Balcó de Pineta o al refugi de Tucarroya. També es pot fer en el dia agafant el taxi a Nerin direcció al refugi de Goriz, escurçant notablement els quilòmetres i el desnivell de l’activitat.
Distància: 30km des de Pineta (aproximadament).
Altura màxima i mínima: 3328m (Cilindro de Marboré) i 1280m (pàrking de Pineta).
Desnivell positiu: 2100m (300m d’escalada a la paret NE del Cilindro de Marboré).
Detalls de la via Montaner Bescós: 300m amb dificultats de fins a 6A (V+ obligat).
Material: mochila, calzado de aproximación, botiquín, casco, grampones y piolet (si el glaciar encara està tapat), pies de gato, cantimplora, gafas de sol, bastones, arnés, 2 cordes dobles de 60m o 1 de simple de 60m, reverso, politja autoblocant, joc de 7 tascons, joc de camalots fins el 3 o joc de totems, semàfor d’aliens, bagues i cordinos.
Punts d’interès: Valle de Pineta, Balcó de Pineta, refugi de Tucaroya, lago de marboré, lago Helado, cara N del Mont Perdut, glaciar del Mont Perdut,Petit i Gran Astazus, collado del Cilindro …
Punts d’aigua: pujada al Balcó de Pineta i abans de les xemeneies de l’accés al glaciar del Monte Perdido.
Cartografia: mapa Alpina Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
Track activitat: Cilindro de Marboré per la via Montaner Bescós des de Pineta

Des del Balcó de Pineta, vistes a la cara N del Mont Perdut i la ruta d’accés a peu de via.

Remuntant el glaciar del Mont Perdut. Condicions fantàstiques després d’una primavera força innivada.

Terreny d’aventura descompost i força precari en els primers dos llargs.

Ja en plena escalada, l’ambient i les vistes al Lago Helado y el Collado del Cilindro son un regal.

Tenir el Mont Perdut i l’escupidera de talons de fons és un incentiu.

Flanqueig lateral per les escames del sisé llarg, molt estètic.

Flanqueig lateral per les escames del sisé llarg abans de la R6, molt estètic.

Flanqueig lateral amb molt ambient abans de la R6.

El vuité llarg és curt però amb un tram compromès i roca delicada.

Des del cim del Cilindro de Marboré els 360º que ens envolten no tenen preu.

Publicat agost 5th, 2024 per El Cim & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Circular enllaçant els pics Sotllo, Verdaguer, Montcalm, Pica d’Estats, Punta Gabarró, Rodó de Canalbona i Baborte entrant per la vall de Broate.

Dades d’interès

Punt de sortida i arribada: poble de Tavascan.
Altura mínima i màxima: 1122m (Tavascan) i 3143m (Pica d’Estats).
Distància: 47 km.
Desnivell positiu: 3500m.
Durada activitat: 12:24h.
Llocs destacats: Pla de Boavi, grades i cascades de Broate, refugi de Broate, coll dels Guins de l’Ase, pic Sotllo, pic Verdaguer, Montcalm, Pica d’Estats, Punta Gabarró, Rodó de Canalbona, estany Gelat, estany d’Estats, estany de Sotllo, estanys de la Coma del Sotllo, coll de Baborte, pic Baborte, estanys de Baborte, refugi de Baborte, cabana de Sallente.
Material utilitzat: Motxilla, vambes, bastons, cantimplora, gorra, ulleres, casc, bicicleta.
Cartografia utilitzada: Alpina Pica d’Estats Montroig.
Track activitat: Haute Route a la Pica d’Estats

Ruta circular des de Tabascan per enllaçar els sis cims de tres-mil metres de la zona de la Pica d’Estats. Tram des del poble de Tavascan fins al Pla de Boavi amb bicicleta. Ascens per la vall de Broate i descens per la zona de Baborte i el torrent de Sallente fins al Pla de Boavi. Ruta realitzada majoritàriament corrent. L’ideal és partir-la en dues o tres etapes.
Recorrem la preciosa i salvatge vall de Broate fins al refugi. Just abans del refugi a la dreta trobem un sender poc definit que s’enfila per una tartera primer i un torrent després.

Les grades de Broate es convinen amb cascades i piscines naturals d’aigua cristalina.

Darrera cascada de la vall de Broate, amb el refugi uns metres més amunt.

L’anem seguit buscant les fites i després de 600m+ arribem al coll dels Guins de l’Ase. La cresta de la dreta ens porta directa al Pic de Sotllo. Si la seguim pel fil trobem algun pas de fins a III en un terreny força aeri. Per l’esquerra sempre és més amable. Un cop al cim, baixem cap al coll del Sotllo pel sender ben marcat.

Perspectiva de tots els tresmils des del Pic Sotllo, amb la cresta del Verdaguer com a primer escull.

Del coll enfilem directes cap al pic Verdaguer per l’aresta oest, amb grimpades constants de II i III+ (en algun pas aïllat). Un cop coronat, baixem al coll i en desviem a l’esquerra per anar cap al Montcalm i tornar. És l’únic tram on la ruta es repeteix en direccions oposades.

Vista de la ruta des del Montcalm, amb l’esntrada cap a la vall de Riufred a la part baixa.

De la Punta Gabarró direcció al Rodó de Canalbona. A la dreta els estanys d’Estats i Sotllo. A l’esquerra l’estany Gelat.

Des del coll coronem la Pica d’Estats i seguim l’aresta direcció sud est, desgrimpant en uns passos força aeris i exposats de III+. Seguim sempre pel fil sense deixar l’aresta. En algun punt, per la dreta la dificultat disminueix. Un cop arribats a una petita bretxa on s’acaba la desgrimpada ja tenim la Punta Gabarró a tocar. Una enfilada ràpida per coronar-la i seguir l’aresta en la mateixa direcció fins arribar al Rodó de Canalbona i tancar el cercle dels pics de 3000 metres després de sis hores d’activitat. Baixem a l’estanyol occidental de Canalbona i aprofitem per fer una remullada refrigeradora i recuperar forces.

Les vistes des del balcó on es troba l’estany Gelat amb el pic Baborte al fons son de postal.

Remuntem cap al coll direcció al Pic de Canalbona i ràpidament trobem el sender que baixa torrent avall cap a l’estany Gelat primer i a l’estany d’Estats després. De l’estany d’Estats baixem cap el del Sotllo on trobem la cabana de pedra i el trencall cap amunt que ens porta cap als Estanys de la Coma del Sotllo (un paratge realment idíl·lic).

Estanys de la Coma del Sotllo, un dels llocs més fotogènics de la travessa. A l’esquerra el pic Sotllo.

D’aquí acabem de pujar fins al coll de Baborte. Des del coll ens espera una pujada exigent duns tres-cents metres fins al Pic de Baborte.

Ascens al Pic de Baborte amb companyia autòctona. Al fons les muntanyes de l’Aran i el Pirineu central.

El descens el realitzem pel mateix recorregut fins al coll, on seguim el GR cap als llacs de Baborte. Sens dubte una de les zones més salvatges i espectaculars de la ruta. Una altre refrescada obligada per encarar el darrer tram de la ruta. deixem el refugi de Baborte a l’esquerra i enfilem cap al coll de Sallente, la darrera pujada de la ruta (uns 100m+ aproximadament).

Els estanys de Baborte i el circ glacial que formen les seves muntanyes, un paratge natural espectacular.

Des d’aquí el camí ja només mira cap avall, endinsant-nos en la vall de Sallente i seguint el curs del mateix riu. Passem la cabana de Sallente i ja deixem enrera l’estatge alpí per retrobar de nou el subalpí, amb una vegetació cada cop més tupida. Després d’una llarga i directe baixada arribem de nou al pont de fusta que separa les valls de Broate i Sallente i desfem les esses dins el bosc d’avetoses que ens porten al Pla de Boavi. Recuperem la bicicleta i retornem al poble de Tavascan després d’una llarga i exigent ruta. Sens dubte, de les més recomenables al Pirineu català pels amants de l’alta muntanya i els paisatges alpins.

Publicat abril 20th, 2024 per El Cim & arxivat en Esquí de muntanya, General.

Esquí alpinisme en una de les grans cares nords del Pirineu.

Dades activitat

Punt de sortida i arribada: pàrking entrada Gavarnie-Gèdre.
Altura màxima i mínima: 3071m (Gran Astazu) i aparcament Gavarnie-Gèdre (1370m).
Desnivell positiu: 2200m.
Distància: 30km.
Durada: 13 hores.
Dificultat: Alta. El corredor Swan varia en función de las condicions de nieve y hielo, especialment en los resaltes del inicio. Nosotros lo encontremos con hielo continuo un poco más vertical de lo normal (75º aprox).
Material: esquís de muntanya, botes d’esquí, motxilla, dos piolets tècnics, grampons, cantimplora, gps, arnés, casc, 1 cinta express dissipadora, 4 cintes extensibles, 2 cordes de 60m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, 5 cagols de gel (utilitzats només 3/4), semàfor d’aliens (groc, vermell i verd), pitons (prescindibles), bagues i cordinos.
Track activitat: Gran Astazu pel corredor Swan tornant per Tucaroya i Hourquette d’Alans.
Cartografia: Alpina Paque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, IGN Vignemale Ossau Arrens.

Després d’una curta nit al pàrquing de l’entrada de Gavarnie (l’accés al poble està tancat per obres i només estan habilitats els pàrquings de fora), arranquem a les 4:15am amb la motivació disparada i les motxilles a rebentar. Creuem tot el poble fins al trencall del refugi d’Espuguettes. Allà iniciem una llarga pujada fins a superar la zona d’arbres i trobar la Cabana de Pailla. Portem una hora i anem a bon ritme. Ja amb la paret nord dels Astazus davant, la manca de neu a la base ens permet avançar de forma ràpida per l’esquerra, evitant les purgues de neu humida i els trams de gel. Calcem grampons uns dos-cents metres per sota el corredor Swan. Arribats a la primera rimaya i amb dues cordades per davant, optem per seguir sense encordar-nos fins a la primera R (r0), ja que la traça és bona tot i que vertical. Obviem que portar cordades davant és perillós per tot el gel que deixen anar i quan ens n’adonem ja és massa tard per encordar-nos, de manera que tocarà anar ràpid i no aixecar el cap.

Hora del crepúscle tot guanyant altura a bon ritme amb el frontal i els grampons.

Superant les congestes de neu camí del Swan.

Arribats a la R, traiem les cordes i després de deixar que la cordada de davant sigui ben entrat el segon llarg per evitar al màxim tot el que pugin tirar, iniciem els 60 metres de llarg fins la cova. Una escalada amb gel preciosa i força mantinguda sobre els 70-75º fins a la rampa final. A la dreta una entrada entre l’acumulació de neu i la paret rocosa permet tirar-se de cap a la gran cavitat per muntar la reunió amb tres pitons plens d’història.

Primer llarg amb gel continu i condicions excel·lents.

Tram final del primer llarg, just abans de la cova.

El segon llarg és més amable i després d’un ascens en diagonal, ràpidament trobem un petit embut de gel d’uns 70º que ens deixa a una rampa més ample de neu dura. Xapem un pitó sortint de l’embut i en trobem un altre més amunt (50metres), just abans de la reunió a 60 metres (dos pitons amb cordino i maillón).

Segon llarg, després de l’embut de gel, una pendent mantinguda fins la R2.

El tercer llarg ja és força opcional. La pendent segueix mantinguda sobre 65º, amb neu dura. Es puja bé i es pot seguir amb ensamble, ja que després es complicat protegir i segons com es perd molt temps. Però si cal, muntar una tercera R és viable.

Progressant en el tercer llarg per una pendent que segueix sent força vertical (superat el tram més vertical de gel).

Després d’uns 80 metres, tendim a l’esquerra per buscar la zona més amable de la pala i afrontar la llarga remuntada de més de 300 metres amb una pendent mantinguda als 55º que ens deixarà al Col Swan (2967m).

Rampa final molt mantinguda sobre els 55º, amb Gavarnie a baix.

Fem l’entrepà i pleguem cordes per encarar l’aresta del Gran Astazu fins assolir el cim (3071m) en un tram de grimpada força aeri. La panoràmica de la nord del Mont Perdut, tot el balcó de Pineta, la nord del Taillón, Gavarnie als peus i el Massís del Vignemale a l’oest és brutal. Ens posem els esquís 50m per sota el cim i gaudim d’uns girs amb neu cremeta fins a l’Ibon de Marboré, on ens tocarà remuntar 100m amb els esquís a l’esquena per arribar al Refugio de Tucarroya (2675m). Esquiem la canal nord est amb una neu de bon fer i just a l’altura del Bourne de Tuquerouye aprofitem el mini coll per tirar una diagonal sense perdre altura, buscant arribar a la Hourquette d’Alans el més amunt possible (també es pot pujar per la Hourquette de Pailla, però surten 190m+ extres aprox).

Des del Col Swan, aresta mixta fins a coronar el Gran Astazu.

Aresta final del Gran Astazu, amb el massís del Vignemale a la dreta i la cadena del Taillón, Bretxa, Casco i Marboré a l’altre.

Descens de l’aresta rocosa direcció al Petit Astazu per poder calçar esquís.

Primers girs de cremeta amb la N del Mont Perdut i el Cilindro d’espectadors.

Arribats al Refugi de Tucarroya, posem esquís per canviar de vall i saltar cap Estaube.

Bourne de Tuquerouye, pas clau per evitar baixar fins a la base de la vall d’Estaube.

Posem les pells de foca i enfilem els darrers 250m+ fins a la Houquette d’Alans (2433m). A partir d’aquí ja tot mira cara avall. La zona del refugi d’Espuguettes està més justa de neu i decidim baixar per la cara W-N amb tendència a l’esquerra, resseguint la paret del Pic Rouge de Pailla fins a trobar la base del del corredor Swan, on les purgues de neu i les canals desemboquen al Plateau de Pailla (1800m). Aquí traiem esquís, canviem botes per vambes i carreguem el macutu amb tots els trastos per iniciar el descens directe fins a Gavarnie.

Després d’apurar tota la neu que quedava en les colades de les canals, al Plateau de Pailla vista magnífica de la N dels Astazus.

Publicat març 23rd, 2024 per El Cim & arxivat en Alps i resta del món, Esquí de muntanya, General.

Descobrint una zona exòtica i molt salvatge del Càucas turc, a la frontera amb Georgia

*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

Vol: Barcelona-Istanbul-Trabzon.
Bus de Trabzon fins a Ysufeli fent escalada a Erzurum (n’hi ha de directes, però amb menys freqüència). Taxi de Yusufeli fins a Olgunlar (Kaçkar pension), passant per Yaylalar on hi ha el darrer market.
Allotjament: Kaçkar Pension a Olgunlar (últim poble de la vall). Yaylalar també és bona opció, uns 3 km més avall.
Durada: 10 dies (7 dies d’activitat amb esquís). Del 16 al 25 de març.
Zones d’activitat: Kaçkar Mountains, a les Pontik Mountains (Càucas de baix).
Cims i zones d’activitat: .
Àrees d’interès:
Material: esquís, motxilla, pells de foca, grampons, piolet, pal piolet, bastons, botiquin, cantimplora, termo, ulleres, mascara, arnés, 1 corda de 30m (randonee), pala, arva i sonda, reverso, politja autoblocant, cargols de gel, bagues i cordinos.
Cartografia: no vam trobar cartografia en paper i vam recòrrer a les aplicacions Oruxmap i Fatmap.

Dia 1 i 2: Barcelona-Istanbul-Trabzon (avió), Trabzon-Erzurum-Yusufeli (bus), Yusufeli-Olgunlar (taxi). Kaçkar Pension – upper valley (ski).

La nova ubicació de Yusufeli, a sobre el pantà i amb un espectacular viaducte a punt de ser inaugurat.

Ultimant la logística per poder arribar a destí amb tot l’arsenal!

Yusufeli, un poble en un lloc privilegiat immers en una transformació constant.

L’aventura d’arribar a Olgunlar semblava impossible amb la carretera nevada i un cotxe fora del seu hàbitat.

Arribar i moldre! Primera incursió a les Kaçkar Mountains aprofitant una tarda força radiant.

Arribant al coll al ritme que els núvols i el vent prenien protagonisme. Catabàtic a les Kaçkar i un clima que anava canviant!

Primers girs de pols amb una posta de sol força somiada per ser el primer dia.

Arribant a Olgunlar, un lloc autèntic i amb infinitat de possibilitats.

Dia 3:

La meteo canviava però confiàvem amb una mínima finestra i les ganes d’aventura ens van poder.

Primers girs tot sortint de la boira i buscant les canals amb més bones condicions fins a la vall.

Segona baixada del dia a la mateixa vall, una canal que va superar les expectatives.

Neu primavera molt divertida en tot el descens fins al poble. Jornada salvada tot i un clima complex.

Dia 4:

Sortir del poble ja era una autèntica aventura.

Dia 5:

Deixant enrera la vall principal del poble per remuntar una canal i entrar a la subvall.

Guanyant metres a bon ritme, ja amb el cim principal visible a l’esquerra.

Coronant entre la boira. Un cim prou afilat i estètic. La posterior finestra va ser un regal.

La èlit en nivologia deliberant la millor línia de baixada possible. La muntanya estava molt carregada.

Deixant les firmes en un descens ***** des del cim. Condicions excel·lents i bona elecció de terreny.

Gaudint d’una segona ronda du plasir en el gir que es va trencar l’allau i gairebé se’l cruspeix.

Arribant a la vall principal amb les últimes llums i una neu prou bona tot i la insulació a cota baixa!

A funny day it’s a happy day!

Dia 6:

Remuntant torrent amunt abans d’enfilar-nos al llom de la dreta per remuntar un terreny menys exposat.

Remuntant el llom amb un temps variable que ens seguia respectant.

Deixant enrere el primer cim, muntanyes i muntanyes saturades per un blanc intens.

Últimes traces fins a coronar. Possibilitats a tots costats i una panoràmica de postal.

Màxima felicitat un cop dalt. La baixada ens esperava!

A punt pel drop in! Hi havia ganes de trobar la línia i començar l’aventura.

Primers girs cap a l’embut amb una neu boníssima.

Ja en plena canal, la neu cada cop més humida però molt disfrutona.

Dia 7:

Al mal temps, dia de trees i woodpark en un terreny *****!

Aprofitant la única finestra del dia per guanyar altura i trobar línies de traca amb pols i pendent!

Abans que el mal temps ens engolís, uns girs de polsarraka amb vistes!

White room modo on!

Un dia dels que es recorden i que voldries no acabar mai.

Remuntant de Yaylalar cap a Olgunlar per la carretera després de la última baixada per la canal central.

La vida dels habitants a Yaylalar en plè hivern.

Dia 8:

Avaluant la situació després de la immensa allau que va arrasar els afores de l’hostal durant la nit.

Guanyant altura a bon ritme en el preciós bosc de pins i avets.

Un petit resol a la part alta ens regalava vistes limitades i uns metres extres!

Dies 9 i 10: Olgunlar-Yusufeli (taxi), Yusufeli-Trabzon (bus), Trabzon-Istanbul-Barcelona (avió).

Publicat agost 13th, 2023 per El Cim & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Una escalada clàssica i d’època en un entorn privilegiat. Imprescindible per tot/a amant de l’escalada alpina.

Dades activitat

Punt de sortida i arribada: Aparcament de la Vall d’Estós.
Altura màxima i mínima: Pic des Spijeoles i aparcament Estós.
Desnivell positiu: 2600m.
Distància: 30km.
Durada: 15 hores.
Dificultat: Alta. V/V+ és el grau màxim a la via (un pas). La resta es mou entre el IV i IV+. Extremadament equipada amb pitons i totes les reunions amb dos pitons. En una jornada resulta una activitat llarga i d’aventura, ja que fins a peu de via tenim 1800m+ aproximadament. No obstant, pujar i baixar al refugi d’Est´s amb bicicleta ens permet 18km i 600m+/- rodats que s’agraeixen molt, sobretot de baixada.
Material: botes de muntanya, motxilla 30 litres, cantimplora, gps, arnés, casc, 6 cintes express, 7 cintes extensibles, peus de gat, 2 cordes de 60m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, friends (fins al 2), semàfor d’aliens (groc, vermell i verd), pitons (prescindibles), bagues i cordinos.
Track activitat: